Encara que costi aprendre anglès, potser que
el problema no siguis tu. La forma d’ensenyar del professor o per la dinàmica
de grup que genera la classe influeixen molt en el resultat de l’aprenentatge.
Sòc professora d’anglès i al principi, quan vaig començar a ensenyar-lo, no sabia com enfocar les classes per tal que els alumnes aprenguessin rapit i sortissin satisfets de les classes. Després de parlar-lo amb la direcció, vaig començar a seguir el ritme dels alumnes i no enfocar-me tant en acabar la matèria del lesson-plan ràpid i amb presses.
Vaig començar a aturar-me quan algun alumne no entenia el que explicava, vaig començar a personalitzar la classe, fent-les amenes i dinàmiques per què els alumnes s’impliquesin mentre aprenien l’anglès. És a dir, l’objectius ha de ser ensenyar persones, i no només lliçons. Els alumnes ho van agrair moltíssim.
Per entendre-ho millor poso un exemple: si s’està estudiant la següent oració: “Every summer vacation, I travel to France with my family”
En comptes de només repassar la gramàtica i el vocabulari, jo preguntaria:
-Where do you usually go on vacation in the summer?
-Has anyone been to France and when? How was it?
-Do you like to travel with your family, with friends, or alone?
-How many people are in your family?
D’aquesta manera, alumnes i professor ens comencem a conèixer millor, i així la classe no es fa avorrida. Després fem jocs en anglès, la qual cosa ens permet aprendre anglès de forma més col·loquial.
Després d’aplicar-ho, vaig veure molt bons resultats ja que els alumnes reien a classe, s’ho passaven bé i alhora progressaven cap al següent nivell. Fins i tot, després d’un temps encara mantenia contacte amb alguns d’ells.
Com a conclusió diré que si estàs aprenent anglès, assegura’t que el teu professor dona importància al alumne, tanta com a la lliçó. I sobretot, que et sentis a gust. Si no es així demana un canvi de professor.