http://www.nuvol.com/opinio/els-deu-errors-mes-frequents-en-angles/

Tant si volem com si no, els nostres raonaments són determinats pels pensaments, i és inevitable que, a l’hora d’expressar‑nos inicialment en una llengua forestera, utilitzem les formes i construccions amb les quals ja estem familiaritzats. Encara que el català i l’anglès tenen en comú molts elements gramaticals —de sintaxi, de vocabulari, de fonètica, d’entonació i fins i tot de morfologia—, cal aprendre quan la intuïció ens traeix. Per això hem decidit recollir en aquest article alguns dels errors que sovint es cometen quan ens expressem en anglès.

Una màquina d'escriure antiga | Foto: Pixabay

Una màquina d’escriure antiga | Foto: Pixabay

 

1. Arrive in, arrive at; reach; get to però no arrive to

En anglès es fa servir arrive in davant de ciutats i països i arrive at davant de llocs concrets (l’hospital, l’aeroport, l’hotel, la festa, etc.), però el gir arrive to no s’usa gairebé mai. Pel que fa al verb reach, implica ‘arribar a un punt límit’. Per tant, expressions com reach the top/bottom (arribar al cim/fons), reach the/a point (arribar [a un / al] punt), reach the end (arribar al final), etc., són més freqüents que les que empren arrive. També se sol dir reach a/the conclusion (arribar a una/la conclusió).

Dit tot això, el gir get to es fa servir davant de ciutats, països i llocs concrets amb la mateixa freqüència que arrive in i arrive at, i també és sinònim de reach. Així podem dir tant We arrived in Barcelona com We got to Barcelona, tant She arrived at school early com She got to school early i tant They reached the top of the ridge com They got to the top of the ridge (Vam arribar a Barcelona, Va arribar d’hora a l’escola i Van arribar al cim de la carena).

2. Confusió entre this i these (aquest -a i aquests -es)

En principi, la diferència entre aquests dos mots demostratius és molt fàcil d’entendre: this és singular i correspon a aquest -a, mentre que these és plural i correspon a aquests -es. El problema rau en la pronuncia, ja que hi ha una tendència a pronunciar la i de this com una i llatina i de pronunciar sorda les lletres se final del mot de these. El resultat és que es pronuncien si fa no fa igual i d’aquí ve la confusió. A saber, tots dos comencen amb el so ð (la ‘d’ de cada), però el mot this es pronunica /ðés/, amb una e tancada i la s sorda, mentre que these es pronuncia /ðiïz/, amb una i de durada doble (com en la forma verbal canviï) i la s sonora. Per tant, this fa rima, si fa no fa, amb el mot català més, i these amb el mot anglès please (o, si es vol, amb les lletres subratllades en el mot pisa,, però donant doble valor a la vocal i).

3. Construccions amb inversió que no s’han d’invertir

Com molts ja sabem, per a fer la majoria de preguntes en anglès cal invertir el subjecte i l’auxiliar; per exemple, How much do they cost?, Where has he worked? i Who can we ask for help? (Quant costen?, On ha treballat?, A qui podem demanar ajut?). Ara bé, hi ha dos casos en què aquesta inversió no es fa: primer, quan es tracta d’una pregunta indirecta, i segon, quan la paraula interrogativa fa de subjecte. En són exemples del primer cas I don’t care how much it costs (no …how much does it cost), Do you remember where he has worked (no …where has he worked)? i I don’t know who we can ask for help (no …who can we ask…). (Tant me fa quant costa, Recordeu on ha treballat?, No sé a qui podem demanar ajut). Un altre exemple: Les teves claus són aquí però no sé on són les meves = Your keys are here but I don’t know where mine are.

El segon cas és una mica més difícil. Com que estem acostumats a utilitzar expressions complexes per a fer preguntes, sembla mentida que hàgim de traduir les oracions Qui va venir? i Què va passar per Who came? i What hapened? Però si féssim servir la construcció habitual, «paraula interrogativa + auxiliar + subjecte + verb», com que la paraula interrogativa i el subjecte són iguals, resultarien les absurditats Who did who come? i What did what happen?. Observem que en l’oració A qui estimes = Who do you love?, el subjecte és tu i es fa servir la construcció habitual. En canvi, quan diem Qui t’estima?, el mot interrogatiu qui fa de subjecte, per tant en anglès és Who loves you?. Més exemples: Qui l’ha vist? = Who has seen him?; Què et va fer enfadar tant? = What made you so angry?, i Quines parelles han tingut fills = Which couples have had children?